El terme configuració electrònica, és usat en la química per a referir-se a la distribució dels electrons, en els orbitals al voltant del nucli d'un o més àtoms.
dijous, 5 de juny del 2008
1.11 La configuració electrònica
El terme configuració electrònica, és usat en la química per a referir-se a la distribució dels electrons, en els orbitals al voltant del nucli d'un o més àtoms.
1.10 La massa atòmica
La massa atòmica (també anomenat pes atòmic per la confusió comuna del terme "pes" per "massa") d'un isòtop d'un element químic és la massa d'un àtom d'eixe isòtop, expresat en unes unitats (unitats de massa atòmica, uma), en les quals l'isòtop Carboni-12 té un pes atòmic de 12. El pes atòmic d'un element químic queda definit com el pes mitjà atòmic dels seus isòtops. En la mitja es té en compte l'abundància dels isòtops de l'element.
Per exemple, es pot calcular la massa atòmica del liti a partir de les següents dades;
- El liti consta de dos isòtops estables;
- El Li-6 (7,59% d'abundància natural) i massa atòmica 6,015 uma
- El Li-7 (92,41% d'abundància natural) i massa atòmica 7,016 uma
- Així doncs el càlcul serà el següent:
- El valor resultant, 6,94 uma és la massa atòmica del Liti i s'acosta més al valor del Li-7, ja que és el més abundant (aproximadament 92 de cada 100 àtoms de liti que es troben a la terra són de Li-7).
Una definició pareguda s'aplica a les molècules, llavors s'anomena massa molecular. Es pot calcular la massa molecular d'un component sumant les mases dels àtoms que la componen, tenint en compte les multiplicacions corresponents. Aquesta tècnica sols no té en compte l'energia química d'enllaç, la qual sol ser despreciable.
Un mol d'una substància sempre pesa exactament la massa atòmica o molecular d'eixa substància expressada en grams. Per exemple, el pes atòmic del ferro és 55,847, per tant un mol d'àtoms de ferro pesa 55,847 grams.
1.8 Els isòtops
Els isòtops d'un element químic són àtoms amb el mateix nombre atòmic però diferent pes atòmic. És a dir, els seus nuclis atòmics tenen el mateix nombre de protons però diferent nombre de neutrons. El nom ve del grec isos, mateix, i topos, lloc, degut al fet que ocupen el mateix lloc en la Taula periòdica dels elements.
Els isòtops d'un mateix element, tenen el mateix nombre atòmic, Z, però distint nombre màssic, A.
Per exemple, aquests són els principals isòtops de l'hidrogen;
1.7 El nombre màssic
En química,el nombre màssic o nombre de massa representa el nombre de nucleons d'un nucli atòmic, és a dir la suma dels protons y dels neutrons presents en el nucli atòmic. Es simbolitza amb la lletra majúscula A. Si es representa un nucli atòmic es posa a la part superior dreta del símbol de l'element químic i a la part inferior dreta s'hi posa el número atòmic, Z, o nombre de protons. Per exemple 126C indica que aquest nucli és de carboni, que té 6 protons i 12 nucleons.
Per saber el nombre de neutronsque té unàtom restarem el nombre màssic menys el nombre atòmic:
Nombre de neutrons (N) = Nombre màssic (A) - Nombre atòmic(Z)
A=Z+N
El nombre màssic es l'indicatiu dels distints isòtops d'un element químic. Donat que el nombre de protons és idèntic per a tots el àtoms d'un mateix element químic, només el nombre màssic, que du implícit el nombre de neutrons en el nucli atòmic, indica quin isòtop de l'element es tracta.
1.6 El nombre atòmic
El nombre atòmic, usualment representat per la lletra Z, és el nombre de protons present en el nucli atòmic. S'utilitza per classificar els elements químics coneguts en la taula periòdica.
Llista d'elements químics per nombre atòmic
|
|
|
dimecres, 4 de juny del 2008
1.5 Model atòmic
El 1913, i només amb 28 anys, Niels Bohr, basant-se en el model del seu mestre Rutherford, s'atreví a establir-ne un de nou per a l'àtom d'hidrogen, un àtom amb un sol electró. Niels Bohr va resoldre les deficiències del model de Rutherford elaborant un model atòmic basat en unes consideracions prèvies i tres postulats que no va demostrar.
D'acord amb aquest model, l'electró de l'àtom d'hidrogen es mou sota la influència de l'atracció de Coulomb cap al nucli positiu d'acord amb la mecànica clàssica, la qual prediu òrbites circulars o elíptiques amb el centre de forces en un focus, tal com té lloc en el moviment dels planetes al voltant del Sol.
El model de l'àtom de Rutherford ja deixava clar la part referida al nucli. El nucli de l'àtom és molt petit i és on es concentra la càrrega positiva i gairabé tota la seva massa.
Els tres postulats es refereixen exclusivament a l'electró.
Primer postulat: L'electró, com a conseqüència de la força centrípeta produïda pel protó del nucli, gira al seu voltant en òrbites circulars ben definides sense emetre energia ni absorbir-ne, anomenades estats estacionaris. La radiació s'emet només, quan l'electró efectua una transició d'una òrbita (estat estacionari) a una altra.
El segon postulat relaciona la freqüència de radiació amb les energies dels estats estacionaris.
Segon postulat: Només són permeses per l'electró aquelles òrbites circulars l'energia de les quals no pot tenir uns valors qualssevol, sinó uns certs valors quantitzats.
Tercer postulat: El pas d'un electró d'una òrbita a una altra provoca una emissió o absorció d'energia d'acord amb la diferència d'energia entre els dos nivells energètics.
Si un electró passa d'una òrbita de menys energia a una de més energia, aquest absorbeix energia; en canvi si és a l'inrevés emet energia.
No gaire temps després de publicar-se aquest model, van aparèixer espectògrafs de poder resolutiu més gran i van posar de manifest que les línies espectrals estàven realment formades per diverses línies molt fines tal com havia predit Bohr.
[edita]
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)